"El taxi és el primer que nota quan hi ha una crisi"

A més de president de l'STAC, Berbel
és el secretari de la Confederación
del Taxi de España (@luis_berbel)

El Taxi de les Notícies entrevista a Luís Berbel, taxista des de l’any 1988 i president del Sindicat del Taxi de Catalunya (STAC) des del 2009.

Quin és actualment el problema majoritari en el sector del taxi?

A Barcelona el 95% dels taxistes són autònoms, amb una o dos llicències, i després hi ha el 5% que són empresaris. El problema comença amb la llei del taxi del 2003, que treu la plena i exclusiva dedicació i permet tenir assalariats. Avui ens trobem amb un excés en l'explotació de les llicències.

L’STAC va participar en els torns establerts a principis de Gener?

Sí i no. Al febrer de l’any passat es va fer una consulta sobre diferents mesures: els torns, la regulació horària, l’augment de dies festius, entre d’altres. Nosaltres el que vam recolzar va ser la regulació horària, però en referèndum van guanyar el sistema de torns.

Com funcionen els torns?

El que es va votar eren els següents torns: de 6 a 15h pel 50% de la flota; de 13 a 22h per la resta; la nit, de 22h a les 6 del matí, queda a lliure disposició. El problema que vam veure és que, entre  les 13h i les 15h, 10.500 taxis treballarien a la vegada. Mai vam defensar els torns, sinó la regulació horària.

Perquè mai han defensat els torns?

Perquè el T2 es va atorgar a molta gent que no li corresponia: els que tenien assalariats i feien doble torn. A més, ens trobem amb que al T3 s’hi van apuntar 4000 taxistes. Aquests dos punts van fer que els horaris s’eliminessin als 4 dies de vigor. Per això recolzem la regulació horària.

De què tracta la regulació horària?

La regulació horària limita a 16 les hores de treball del taxista. Es posa un rellotge al taxímetre que compta les hores des de l’inici de la jornada. Quan s’arriba a les 16 hores, aquest s’apaga i el taxista no pot continuar la jornada.

S’ha arribat a materialitzar aquesta fòrmula?

No, però el que sí es va intentar va ser la limitació dels cotxes i les llicències a doble torn.

Com?

Si una llicència es quedava sense l’assalariat, es permetia substituir-lo en els propers 30 dies; sinó, es perdia la condició de doble torn i es transferia a una altra llicència. De totes maneres, es tracta d’una forma molt lenta de baixar el volum de cotxes a doble torn.

I què proposaria l’STAC per rebaixar l’oferta?

El més eficaç per nosaltres és la fòrmula “un taxi, un conductor”. És insuportable que a dia d’avui hi hagi 2700 taxis treballant les 24 hores.

Per a vostè, les decisions que pren l'Administració són equitatives o afavoreixen més als empresaris?
Nosaltres pensem que l'Administració hauria d'estar més a favor de l'autònom . Amb els torns i el T2 creiem que es va afavorir al sector empresarial. Tampoc dic que no calgui tenir-los en compte, però pel moment s'està més pendent del sector empresarial que del sector autònom. 

Hi ha cohesió interna en el sector del taxi?

Hi ha poca unió perquè cadascun té un criteri diferent. Jo penso que els taxistes el que haurien de reforçar són les organitzacions, si no en les negociacions ens trobem una mica fràgils. Des de les passades eleccions [2012] s'han creat 2 o 3 organitzacions. Jo no dic que vinguin a la nostra, però que potenciïn les que ja funcionen. 

A quin nivell de mobilització està l'STAC?

Seguim treballant i lluitant per la regulació horària: aquest és el lema amb el qual ens vam presentar  a les eleccions. Els dos punts bàsics del nostre programa eren “un taxi, un conductor” i la regulació horària. Perquè el taxi és el primer que nota quan hi ha una crisi.

Per quin motiu?

La gent mira la butxaca i diu, “ostres, doncs avui en comptes d'anar en taxi agafo l'autobús, encara que hagi de caminar”. Per aquest motiu és necessària una reestructuració del sector, que s'adeqüi a l'oferta i a la demanda.

De totes maneres, aviat es celebrarà el Congrés del Mòbil. Espereu aquest esdeveniment?

Sí, serà un oasi dins del desert. Les persones que venen tenen un alt poder adquisitiu i els és igual gastar-se els diners en el servei de taxi. Nosaltres ho mirem més aviat de cara a la “autopromoció”, perquè l'Administració no s'està gastant ni un euro en publicitat del taxi. Aquí, a Barcelona, un estranger ve i no té ni punyetera idea del taxi, ni del que li costarà el trajecte des de l'aeroport.